|
Accueil
Inici
Présentation
Presentació
Activités
Activitats
Publications
Publicacions
Informations
Informacions
Le massif de l'Albera
El massís de l'Albera
Notre
réseau
La nostra xarxa
| |
|
Les Conférences transfrontalières |
Les Conferències
transfrontereres |
|
Depuis 2002, Albera Viva organise des
conférences ayant pour cadre le massif de l’Albera.
Par fidélité aux objectifs transfrontaliers de
l’association, chaque conférence comporte la
participation d’un intervenant du versant Nord
et un du versant Sud, venus parler de sujets ou
de problèmes communs. Au rythme d’une tous les
deux mois, ces conférences abordent les thèmes
les plus variés : histoire, économie,
environnement, agriculture, sujets d’actualité…
|
Desde 2002, Albera Viva organitza
conferències d’àmbit alberenc. Per fidelitat als
objectius transfronterers de l’associació, cada
conferència és a càrrec de dos ponents, un del
vessant nord i un del vessant sud, que venen a
parlar de temes o problemes comuns. A raó d’una
cada dos mesos, aquestes conferències tracten de
temes els més diversos : història, economia,
medi ambient, agricultura, problemes d’actualitat…
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Réalisations :
|
Realitzacions: |
|
Conférence transfrontalière |
Conferència transfronterera |
|
Albera Viva Diades 2010 |
|
Vendredi 7 mai
Conférence :
« Prévention transfrontalière des incendies dans
l’Albera »
Avec la participation de
Philippe ASSENS, Serge PEYRE,
Xavier CLOPÉS ALEMANY, Pere FRIGOLA, Nuri NADAL
Salle des fêtes, rue
François Arago, le Boulou à 18h30
Partant
du constat que 60 000 ha des territoires de
l’Albera et de la Serra de Rodes – Cap de Creus,
sont partis en fumée entre 1975 et 2007, les
états et les collectivités publiques ont décidé
de renforcer leur collaboration en matière de
lutte et de prévention contre les incendies.
C’est
ainsi qu’un « Projet transfrontalier de
protection du massif des Albères et du cap de
Creus contre les grands incendies de forêts »
a été élaboré entre le
Conseil Général des Pyrénées-Orientales et la
Generalitat de Catalunya, dans le cadre de la
coopération territoriale Espagne / France /
Andorre, Interreg IV A : 2007 – 2013.
Il a pour objectifs l’élaboration d’un plan
transfrontalier de protection incendie et la
mise en place d’équipements transfrontaliers.
Ce plan et les actions mises en œuvre seront
présentés par les responsables de ce projet :
Philippe Assens et Serge Peyre du Conseil
Général des Pyrénées-Orientales et Xavier Clopés
Alemany, Pere Frigola et Nuri Nadal de la
Generalitat de Catalunya. |
Divendres 7 de maig Conferència: « Prevenció
transfronterera dels incendis a l’Albera »
amb la participació de
Philippe ASSENS, Serge PEYRE,
Xavier CLOPÉS ALEMANY, Pere FRIGOLA, Nuri NADAL
Sala de les festes, carrer
François Arago, el Voló , a les 18h30
Marxant de la
constatació que 60 000 he dels territoris de
l’Albera i de la Serra de Rodes – cap de Creus,
van patir d’incendis entre 1975 et 2007, els
estats i els col.lectiviats territorials van
decidir de reforçar la seua col.laboració de
cara a la lluita i la prevenció contra els
incendis.
Es així que
un « projecte transfronterer de protecció del
massís de l’Albera i del Cap de Creus contra els
grans incendis de boscos » va ser elaborat
entre el Consell General dels Pirineus Orientals
i la Generalitat de Catalunya, en el marc de la
cooperació territorial Espanya/França/ Andorra,
Interreg IV A : 2007-2013.
Té com a objectius
l’elaboració d’un pla transfronterer de
protecció incendi i de posar en plaça
equipaments transfronterers.
Els
responsables d’aqueix projecte, Philippe ASSENS,
Serge PEYRE del Consell General dels Pirineus
Orientals i Xavier CLOPÉS ALEMANY, Pere
FRIGOLA, Nuri NADAL de la Generalitat de
Catalunya, presentaran el pla i les accions que
s’estan portant a terme. |
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Samedi 6 mars
2010 à 10 h,
Salle des fêtes du Perthus
En partenariat avec la mairie du Perthus
et l’Association Salvaguarda
avec
Rose Marie QUINTANA,
avocate, chargée de cours à l’Université
de Perpignan
Lluís VILAGRAN,
directeur d’agence, professeur
d’économie à l’Université de Gérone
Travailler dans l’Espace Catalan
Transfrontalier»
Le marché commun n'a pas fait
disparaître les frontières et, malgré la
proximité géographique entre
travailleurs et employeurs, c'est bien
un trajet entre deux états dont nous
parlons. Dès lors il est légitime de
s'interroger sur le régime social de ce
travailleur (droit du travail et
sécurité sociale) et de savoir où il
paie ses cotisations. Quel est son
régime fiscal ? Les réponses à ces
questions sont-elles les mêmes si le
travailleur habite en France et va
travailler en Catalogne et si le
travailleur habite en Catalogne et va
travailler en France ? Nous verrons
qu'il existe également des régimes
dérogatoires pour les personnes qui
résident et qui travaillent dans une
zone très proche de la frontière.
Dans un monde de droit où
les sources juridiques sont aussi bien
régionales, nationales, communautaires
ou internationales, il semble
nécessaire d'éclairer un peu le chemin
du travailleur transfrontalier.
|
|
|
Dissabte 6 de març de 2010 a les 10h,
Sala de festes del Pertús
Amb la col.laboració de l’ajuntament del
Pertús i l’Associació Salvaguarda
amb
Rose Marie QUINTANA,
advocada, encarregada de curs a la
Universitat de Perpinyà
Lluís VILAGRAN,
gestor, professor d’economia a la
Universitat de Girona
«Treballar
en l’Espai Català Transfronterer»
El Mercat Comú no
va fer desaparèixer les fronteres i,
malgrat la proximitat geogràfica entre
treballadors i empresaris, si que parlem
bé d'un trajecte entre dos estats. Així
que és legítim d'interrogar-se sobre el
règim social d'aquest treballador (dret
laboral i seguritat social) i de saber
on paga les seves cotitzacions. Quin és
el seu règim fiscal? Les respostes a
aquestes preguntes són les mateixes si
el treballador viu a França i va a
treballar a Catalunya o si el
treballador viu a Catalunya i va a
treballar a França? Veurem que existeix
també règims derogatoris per les
persones que resideixen i que treballen
en una zona molt pròxima de la frontera.
En un món de dret on les
fonts jurídiques són regionals,
nacionals, communitàries o
internacionals, sembla necessari de
portar una mica de llum al camí del
treballador transfronterer.
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Jeudi 28 janvier
2010 à 18h30 Salle des
mariages de la mairie de Sorède
En partenariat
avec les associations « P.A.S.T.O.R. »
et
« les
Amis du Padre Himalaya de Sorède »
« Revues de l’Albera »
avec
André
Capeille,
directeur de la revue « Massana»
Àngel Madrià et
David Pujol, directeurs de la revue « Alberes »
Si plusieurs publications parlent du massif
l’Albera, en particulier les nombreux bulletins
municipaux, deux d’entre elles se démarquent par
leur ambition et leur qualité : la déjà ancienne
(40 ans) revue « Massana » et la toute nouvelle
« Alberes ». Au cours de cette soirée, leurs
directeurs respectifs viendront évoquer
l’histoire de ces revues, leurs objectifs et
vous présenteront leurs dernières parutions.
|
Dijous 28 de
gener 2010 a 2/4 de 7 Sala dels
casaments de l’ajuntament de Sureda
Amb la
col.laboració de les associacions « P.A.S.T.O.R. »
i
« les
Amis du Padre Himalaya de Sorède »
« Revistes de l’Albera »
amb
André
Capeille,
director de la revista « Massana»
Àngel Madrià i
David Pujol, directors de la revista « Alberes »
Si varies publicacions parlen del massís de
l’Albera, particularment els nombrosos bulletins
municipals, dues d’entre elles es distingeixen
per la seva ambició i la seva qualitat: la ja
antiga (40 anys) revista « Massana » i la tota
nova « Alberes ». Durant aquesta conferència,
els seus directors evocaran l’història d’aquestes
revistes, els seus objectius i presentaran els
últims números.
|
 |
|
|
|
|
D'autres photos |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
23
octobre 2009 à 18h30
au Centre Culturel de Port-Vendres
« Grecs et Romains sur la côte
de l’Albera »
Elle
a réuni deux des meilleurs spécialistes de
cette période : Georges Castellvi, enseignant,
docteur en archéologie, chargé de cours à
l’université de Perpignan, co-responsable des
fouilles sous-marines de Port-Vendres et Anna
Maria Puig, docteur en archéologie, qui dirige
les fouilles de la Ciutadella de Roses
Compte-rendu |
23 d’octubre 2009 a 2/4 de 7 de la tarda
al Centre Cultural de Portvendres
« Grecs i Romans a la costa de
l’Albera »
Han participat dos dels millors
especialites d’aquesta période : Georges
Castellvi, professor, doctor en arqueologia,
encarregat de cursos a l’Universitat de Perpinyà,
co-director de les excavacions submarines a
Portvendres i Anna Maria Puig, doctor en
arqueologia que dirigei les excavacions a la
Ciutadella de Roses. |
|

|

|
|
|
|
|
|
|
|
6 mars 2009 à 18h30 à Saint Génis des
Fontaines, Salle des fêtes
« L’Albera vue du ciel »
Frédéric Hédelin de Saint Génis et Santi Font de
Roses, photographes spécialisés en prises de
vues aériennes, ont présenté les résultats de
leurs travaux permettant de découvrir notre
territoire sous des angles peu connus et fort
intéressants. |
6 de març del 2009 a 18h30 a Sant Genís
de Fontanes, Sala de les festes
« L’Albera vista del cel »
Frédéric Hédelin de Sant Genís i Santi Font de
Roses, fotografs especialitzats en fotos aeries,
van presentar els resultats la seva obra que
permeten de descobrir el nostre territori de
manera poc coneguda i molt interessant. |
 |
|
|
|
|
|
|
|
16 mai 2008 à 18h30, à Argelès-sur-Mer,
salle Ferdinand Buisson
« Réserves naturelles du Mas Larrieu et des
Aiguamolls »
Stéphane Katchoura, directeur de la réserve du
Mas Larrieu à Argelès et Josep Espigule,
directeur de celle des Aigamolls d’Empordà ont
confronté les problématiques structurelles et
écologiques de leurs réserves respectives.
|
16 de maig del 2008 a 18h30 a Argelers,
sala Ferdinand Buisson
« Reserves naturals del Mas La Riu i dels
Aiguamolls »
Stéphane Katchoura, director de la reserva del
Mas Larrieu a Argelers i Josep Espigule,
director de la dels Aiguamolls d’Empordà van
confrontar les problemàtiques estructurals i
ecològiques de llurs sengles reserves.
|
|
 |
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
29 mars 2008 à 18h30, à
Laroque-des-Albères, au FAC
« Système d’irrigation et gestion de l’eau
dans l’Albera »
Joan Becat directeur de l’IFCT de l’Université
de Perpignan a expliqué la structure des canaux
d’irrigation en Roussillon, tandis que Pere
Planas président du syndicat des agriculteurs de
la rive droite de la Muga a évoqué l’historique
de l’irrigation de la plaine de l’Empordà et les
problèmes actuels rencontrés.
|
28 de març del 2008 a 18h30 a La Roca d'Albera,
al FAC
« Sistema d’irrigació i
gestió de l’aigua a l’Albera »
Joan Becat, director de l’IFCT de la Universitat
de Perpinyà va explicar l'estructura dels recs
al nord del massís, mentre que Pere Planas
president del sindicat dels pagesos de la riba
dreta de la Muga va evocar l’història de l’irrigació
de la plana de l’Empordà i els problemes actuals
encontrats.
|
|

|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
25 janvier 2008 à 18h30, à
Banyuls-sur-Mer, salle Novelty
« La pêche en mer du XVIe au XIXe s. : son
organisation »
Michel Ferrer, historien banyulenc, a relaté
l’histoire des institutions maritimes de la côte
Vermeille, et Èrika Serna, archiviste de l’Arxiu
comarcal de l’Empordà, celle des “Ordinacions de
la pesquera de Cadaqués”.
|
25 de gener del 2008 a 18h30 a Banyuls de
la Marenda, sala Novelty
« La pesca a mar del segle XVI al segle XIX:
la seua organització »
Michel Ferrer, historiador banyulenc, va contar
la història de les institucions marítimes de la
costa Vermella, i Èrika Serna, arxivista de l’Arxiu
comarcal de l’Empordà, la de les “Ordinacions de
la pesquera de Cadaqués”.
|
|

|
 |
|
|
|
|
|
|
|
23 novembre 2007, à 18h30, salle des
fêtes de Sorède
« Les Forges catalanes »
Véronique Izard, docteur en géographie, a évoqué
l’histoire des forges catalanes en Roussillon et
en particulier celle de Sorède. Jordi Mascarella,
professeur à l’université de Girona, a détaillé
leur principe de fonctionnement à travers des
exemples de forges du Ripollès.
|
23 de novembre del 2007, a Sureda a
18h30, Sala de les festes
« Les Fargues catalanes »
Véronique Izard, doctora en geografia, va evocar
l’història de les fargues catalanes al Rosselló
i la de la farga de Sureda en particular. Jordi
Mascarella, professor a l’universitat de Girona
va detallar el seu principi de funcionament a
travès exemples de les fargues del Ripollès.
|
|
 |

|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
13 mars 2007 au Boulou
« L’avenir de l’énergie solaire de part et
d’autre de l’Albera »
André Joffre, Directeur de Tecsol, et Josep
Verdaguer Espaulella du service Medi Ambient de
la Generalitat ont confronté les méthodes et les
perspectives de développement de l’énergie
solaire de part et d’autre de l’Albera.
|
13 de març del 2007 al
Voló
« El futur de l’energia solar
de totes dues bandes de l’Albera »
André Joffre, Director de Tecsol, i Josep
Verdaguer Espaulella del servei Medi Ambient de
la Generalitat van confrontar els mètodes i les
perspectives de desenvolupament de l’energia
solar d'un band i de l'altre de l’Albera.
|
|

|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
9 mars 2007 au Perthus, à 18h30, salle
des fêtes
« Vauban et l’Albera : ses réalisations, son
influence »
Alain Ayats, docteur en Histoire, a évoqué les
travaux réalisés par Vauban pour défendre la
nouvelle frontière et Carlos Diaz Capmany,
Tinent General de l’armée espagnole, du cadre de
réserve, a précisé son influence sur le Castell
Sant Ferran de Figueres.
|
9 de març del 2007, al
Portús a 18h30, Sala de les festes
« Vauban i l’Albera: les
seues realitzacions, la seua influència »
Alà Ayats, doctor en història, va evocar les
obres realitzades per Vauban per defensar la
nova frontera i Carlos Diaz Capmany, Tinent
General de l'exèrcit espanyol, en reserva, va
precisar la seua influència sobre el Castell
Sant Ferran de Figueres.
|
|

|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
10 novembre 2006 à Port-Vendres au Centre
culturel
« Fortifications contemporaines »
C’est devant un nombreux public que Louis
Esteva, érudit cerdan, et Christian Sancho,
doctorant en Histoire, ont présenté ces ouvrages
militaires récents et pourtant méconnus qui font
aujourd’hui partie du patrimoine culturel de
notre territoire. Le premier a évoqué la ligne
“P”, ensemble composé de plusieurs centaines de
bunkers construits par Franco, entre 1942 et
1945, tout le long du piémont sud des Pyrénées.
Le second a exposé l’histoire des blockhaus
édifiés par les Allemands à Port-Vendres et dans
ses environs lors de la seconde Guerre
mondiale.
|
10 de novembre del 2006,
al Centre cultural de Portvendres
« Les fortificacions
contemporànies »
És davant un públic nombrós que
Louis Esteva, erudit cerdà, i Christian Sancho,
doctor en Història, van presentar aqueixes obres
militars recents i tanmateix desconegudes que
avui formen part del patrimoni cultural del
nostre territori. El primer va evocar la línia
“P”, conjunt de centenars de búnquers construïts
per Franco, entre el 1942 i el 1945, al llarg
del piemont sud dels Pirineus. El segon va
exposar la història dels blocaus edificats pels
Alemanys a Portvendres i als voltants durant la
segona Guerra mundial.
|
|

|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
19 mai 2006 à 20h30 au Boulou, Mairie,
salle des mariages
« Le chêne-liège, source de vie »
Avec R. Piazzetta de l’Institut Méditerranéen
du liège et J. Espadale, conservateur du musée
du liège de Palafrugell.
|
19 de maig del 2006 a 20h30 al Voló,
Ajuntament, sala dels casaments
« L’alzina surera, font de vida »
Amb R. Piazzetta de “l’Institut Mediterrani del
suro” i J. Espadale, conservador del museu del
suro de Palafrugell.
|
 |
 |
|
|
|
|
|
|
|
18 mars 2006 à 17h à Laroque des Albères
au F.A.C.
« Culture de l’olivier dans l’Albera »
Les exposés de Claude Hamelin, président de
l’association “l’Olivier de Saint Julien”
d’Argelès-sur-Mer, et de Simó Casanoves,
directeur de la coopérative de Pau-Roses, ont
passionné un public très concerné par cette
culture ancestrale, mise à mal par les gelées de
1956 et aujourd’hui en pleine expansion de part
et d’autre de l’Albera. Tous les aspects,
historiques, variétaux, techniques,
commerciaux... y ont été abordés.
|
18 de març del 2006 a 17h a la Roca d’Albera,
al F.A.C.
« Cultura de l’oliu a l’Albera »
Els exposats de Claude Hamelin, president de l’associació
“l’Olivier de Saint Julien” d’Argelers i de Simó
Casanoves, director de la cooperativa de
Pau-Roses, van apassionar un públic molt
concernit per aquesta cultura ancestral, feta
malbé per les glaçades del 1956 i avui en plena
expansió de banda a banda de l’Albera. Tots els
aspectes, històrics, varietals, tècnics,
comercials... hi van ser abordats.
|
|

|
|
|
|
|
|
|
|
26 novembre 2005 à Collioure, salle des
fêtes
« Réserves marines de Banyuls-Cerbère et du
Cap de Creus »
Un public nombreux a écouté leurs directrices
respectives, Marie Laure Licari et Victoria
Riera évoquer la gestion de leurs réserves,
soulignant leur exceptionnelle biodiversité, et
leurs différentes missions. Marie Laure Licari a
mis l’accent sur l'importance donnée aux
animations pédagogiques sur le site.
|
26 de novembre del 2005 a Cotlliure, Sala
de Festes
« Reserves marines de Banyuls-Cervera i del
Cap de Creus »
Un públic nombrós va escoltar llurs directores
respectives, Marie Laure Licari i Victoria Riera
evocar la gestió de llurs reserves, subratllant
llur excepcional biodiversitat i llurs diferents
missions. Marie Laure Licari va fer ressaltar la
importància donada a les animacions pedagògiques
allà mateix.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
21 mai 2005 à 20h30 à Sorède, salle
polyvalente
« Traditions et vertus des plantes de l’Albera »
Avec Joan Tocabens, écrivain, et Montserrat
Parada, ethnobotaniste. Cette conférence s’est
inscrite dans le cadre des journées botaniques
organisées par l’association du patrimoine de
Sorède.
|
21 de maig del 2005 a 20h30 a Sureda,
sala polivalent
« Tradicions i virtuts de les plantes de l’Albera »
amb Joan Tocabens, escriptor, i Montserrat
Parada, etnobotanista. Aquesta conferència s’inscrivia
en el marc de les diades botàniques organitzades
per l’associació del patrimoni de Sureda.
|
|

|
|
|
|
|
|
|
|
18 Mars 2005, à 19h, à la Salle des Fêtes
du Perthus
“Monuments et gisements romains de l'Albera”
Josep Maria Nolla et Georges Castellvi ont su
passionner le nombreux public séduit par le
thème proposé. Les deux archéologues ont fait le
point des recherches qui, pour cette période,
s’avèrent plus riches au nord du massif -
trophée de Pompée, fortifications des Cluses,
via Domitia, épaves de Port-Vendres et divers
sites du piémont - qu’au sud où les fouilles ont
permis de mettre au jour la station Ad Summum
Pyrenaeum et révélé les vestiges de la
présence romaine à Roses. Le bilan des travaux
menés en commun par les deux conférenciers
depuis 15 ans sur le site du trophée de Pompée à
Panissars, fera l’objet d’une prochaine et très
attendue publication.
|
18 de març del 2005, a les 19h, a la Sala
de Festes del Portús
« Monuments i jaciments romans a l'Albera »
Josep Maria Nolla i Georges Castellvi van saber
apassionar el públic nombrós seduït pel tema
proposat. Els dos arqueòlegs van fer el punt de
les recerques que per aquest període, es
demostraren més riques al nord del massís -
trofeu de Pompeu, fortificacions de les Cluses,
via Domitia, restes de vaixells de Port Vendres
i diversos llocs del piemont – que al sud, on
excavacions van permetre de donar a llum l’estació
Ad Summum pyrenaeum i revelar els
vestigis de la presència romana a Roses. El
balanç obres dutes en comú pels dos
conferenciants d’ençà 15 anys en el lloc del
trofeu de Pompeu a Panissars, farà l’objecte d’una
pròxima i molt esperada publicació.
|
|

|
 |
|
|
|
|
|
|
|
21 Janvier 2005 à 19h, au Foyer municipal
de Maureillas
« La faune de l'Albera »
Avant d’aborder le thème de la tortue de Hermann
qui lui est cher en tant que directeur du Centre
de reproduction de tortues de Garriguella, Joan
Budó a brossé l’inventaire faunistique du
massif, riche d’espèces rares, endémiques ou
migratoires. Il évoqua les menaces que font
peser sur elle aussi bien la pression
touristique que des projets de constructions
d’éoliennes et exposa les mesures de protection
mises en œuvre au niveau national, européen et
international. Pour sa part, Jean André Magdalou,
technicien de la Réserve de la Massana, dans un
exposé superbement illustré, révéla
l’extraordinaire richesse de cette hêtraie ayant
valeur de relique préglaciaire. Il souligna le
rôle pionnier qu’elle a joué et qu’elle continue
de jouer en matière de recherche scientifique.
|
21 de Gener del 2005 a les 19h, a
Morellàs, al Fogar municipal
« La fauna a l'Albera »
Abans d’emprendre el tema de la tortuga de
Hermann que, com a director del Centre de
reproducció de tortugues de Garriguella, estima
tant, Joan Budó va esbossar l’inventari
faunístic del massís, ric d’espècies rares,
endèmiques o migratòries. Evocà les amenaces que
li fan pesar tant la pressió turística com
projectes de construccions d’eòliques i exposà
les mesures de protecció realitzades a nivell
nacional, europeu i internacional.
Per part seua, Jean André Magdalou, tècnic de la
Reserva de la Massana, en un exposat
magníficament il·lustrat, revela la riquesa
extraordinària d’aquesta fageda que té valor de
relíquia preglacial. Subratllà el paper
capdavanter que va tenir i que continua tenint
en matèria de recerca científica.
|
|

|

|
|
|
|
|
|
|
|
25 novembre 2004, à 19h, à la salle des
fêtes du Boulou
« Le TGV : la traversée de l'Albera »
Contrairement au principe de nos conférences
transfrontalières qui associent conférenciers du
nord et du sud du massif, c’est en " solo " que
George Tura, chargé de mission de l’entreprise
TP Ferro a présenté le chantier TGV en cours.
Devant une assistance aussi nombreuse que
passionnée, il aborda aussi bien les aspects
techniques de ce projet que ses conséquences
économiques et environnementales pour le
Roussillon et l’Alt Empordà, pendant la durée
des travaux et après l’ouverture au trafic en
2009.
|
25 de novembre del 2004, a les 19h, a la
Sala de Festes del Voló
« El TGV: la travessia de l'Albera »
Contràriament al principi de les nostres
conferències transfrontereres que associen
conferenciants del nord i del sud del massís, és
en " solo " que George Tura, delegat de l’empresa
TP Ferro va presentar les obres TGV (TAV) en
curs. Davant d’una assistència tan nombrosa com
apassionada, abordà tant els aspectes tècnics d’aquest
projecte com les seues conseqüències econòmiques
i mediambientals per al Rosselló i l’Alt Empordà,
durant el període de les obres i després de l’obertura
al tràfic l’any 2009.
|
|

|
|
|
|
|
|
|
|
12 Mai 2004 à 20h30 à Sorède, Mairie,
Salle des mariages
« Le sanglier dans l’Albera »
Avec Sylvain MARTY, Administrateur de la
Fédération départementale des chasseurs des P.O.
et Antoni QUER Président de la Fédération
catalane de chasse.
|
12 de maig del 2004 a les 20h30 a Sureda,
Ajuntament, sala de casaments
« El singlar a l’Albera »
A càrrec d’en Sylvain MARTY, Administrador de la
Federació departemental de caça del P.O. i
Antoni QUER, President de la Federació catalana
de caça.
|
|

|
 |
|
|
|
|
|
|
|
21 Mars 2004, à 20h30, à Saint André
« Sant Andreu de Sureda, Sant Pere de Rodes
et le Maître de Cabestany »
Olivier Poisson, Conservateur du Patrimoine, a
retracé avec érudition le parcours exceptionnel,
d’Occitanie en Catalogne, du Maître de
Cabestany, sculpteur roman, qui a marqué de son
talent de nombreuses églises dont Santa Maria du
Boulou et Sant Pere de Rodes. C’est l’histoire
de ce célèbre monastère ampourdanais qu’a évoqué
l’historien Joan Badia, soulignant son rôle
déterminant dans le développement d’un premier
art roman autochtone, qui s’est répandu, à la
fin du Xe siècle, de part et d’autre
du massif. La structure des nefs et les décors
des chapiteaux de Saint André et de Sant Pere
témoignent de l’étroite parenté entre les deux
édifices.
|
21 de mars del 2004 a les 20h30, a Sant
Andreu.
« Sant Andreu de Sureda, Sant Pere de Rodes
et le Maître de Cabestany »
Olivier Poisson, Conservador del Patrimoni, va
contar amb erudició el recorregut excepcional,
d’Occitània a Catalunya, del Mestre de
Cabestany, escultor romànic, que va marcar del
seu talent nombroses esglésies entre les quals
Santa Maria del Voló i Sant Pere de Rodes. És la
història d'aquest cèlebre monestir empordanès
que va evocar l’historiador Joan Badia,
destacant el seu paper determinant en el
desenvolupament d’un primer art romànic autòcton,
que se va escampar, a la fi del segle X, de
banda i banda del massís. L'estructura de les
naus i les decoracions dels capitells de Sant
Andreu i de Sant Pere testimonien de l'estreta
semblança entre els dos edificis.
|
|

|
|
|
|
|
|
|
|
20 Janvier 2004 à 18h30 à Collioure / 7
mai 2004 à Llançà
« Les relations Collioure - Llançà aux XVIIe
et XVIIIe s. »
Alain Ayats, docteur en histoire, a exposé la
vitalité du port de Collioure à cette époque,
les enjeux stratégiques dont il était objet et
les transformations urbanistiques qui en
découlèrent. Arnald Plujà historien relatait
cette période où les deux villes portuaires
étaient étroitement liées, tant sur le plan des
échanges commerciaux, que sur celui des
relations entre familles qui se concrétisèrent
par de nombreux mariages.
|
20 de gener del 2004 a les 18h30, a
Cotlliure / 7 de maig 2004 a Llançà
« Les relacions Cotlliure/Llançà als segles
XVII i XVIII »
L’Alà Ayats, doctor en història, va exposar la
vitalitat del port de Cotlliure en aquella època,
els reptes estratègics dels quals era objecte i
les transformacions urbanístiques que en
resultaren. Arnald Plujà historiador mencionava
aquest període on les dues ciutats portuàries
eren estretament lligades, tant en el pla dels
intercanvis comercials, com en el de les
relacions entre famílies que se concretaren per
nombrosos casaments.
|
|
 |

|
|
|
|
|
|
|
|
21 novembre 2003, à 18h30, à Montesquieu
« Les écosystèmes spécifiques de l’Albera »
Joan Font, docteur en biologie, botaniste à
l’Université de Girona a expliqué comment les
basses situées au sud du massif, une trentaine
de prés inondés pendant de fortes pluies,
favorisent la présence d’organismes végétaux et
animaux remarquables par leur adaptabilité et
leur rareté. De son côté, Joseph Garrigues
directeur de la Réserve de la Massane, a évoqué
la biodiversité exceptionnelle de cette espace
dominé par la hêtraie où se développent des
milliers d’insectes dont certains sont
endémiques ou rares.
|
21 de novembre del 2003, a les 18h30 a
Montesquiu
« Els ecosistemes específics de l’Albera »
Joan Font, doctor en biologia, botànic a la
Universitat de Girona va explicar com les basses
situades al sud del massís, una trentena de
prats inundats durant fortes pluges, afavoreixen
la presència d'organismes vegetals i animals
remarcables per llur adaptabilitat i llur raresa.
Per part seua, Joseph Garrigues, director de la
Reserva de la Massana, va evocar la
biodiversitat excepcional d'aquest espai dominat
per la fageda on se desenvolupen milers
d’insectes dels quals alguns són endèmics o rars.
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
15 Mai 2003 à 21h à Argelès-sur-Mer,
Espace Jules Pams, Parc de Valmy
« Vignes et vins de l’Albera »
Avec Jean Louis Valls, ethnologue, et Delfi
Sanahuja œunologue des caves Castell de Peralada.
Le premier a expliqué la spécificité du vignoble
de l’Albera : les constructions faites par
l'homme comme les terrasses, les rigoles, les
baraques, les “baluards”, les puits, les
escaliers ...; le second a centré son exposé sur
l’art de créer un vin sur les terres de l'Alt
Empordà, sous l’appellation " Empordà - Costa
Brava ".
|
15 de maig del 2003 a les 21 h a Argelers
de la Marenda, Espai Jules Pams a Valmy
« Vinyes i vins de l’Albera »
A càrrec de Jean Louis Valls, etnòleg, i Delfi
Sanahuja, enòleg de les caves Castell de
Peralada. El primer va explicar la remarcable
especificitat del vinyer de l’Albera : les
construccions realitzades per l'home com les
feixes, les agulles, les barraques, els baluards,
els pous i les escales...; el segon va centrar
la seva ponència sobre l’art de crear un vi en
les terres de l'Alt Empordà sota la denominació
"Empordà - Costa Brava".
|
|

|

|
|
|
|
|
|
|
|
21 Mars 2003, à 20h30, à la mairie de
Sorède
« Les mutations économiques des deux versants
de l’Albera »
Josep Maria Bernils, journaliste et attaché de
presse du Consell Comarcal, a mis en exergue la
forte croissance de la Jonquera au détriment du
pôle ferroviaire de Porbou, victime de la
suppression du dédouanement depuis 1993. Quant
aux villages du piémont, ils profitent du
développement du vignoble (appellation Empordà -
Costa Brava) et de l’expansion de la culture de
l’olivier.
Bernard Rieu, journaliste, après un regard sur
les grandes mutations à travers l’histoire, a
montré comment, dans la 2e partie du XXe s.,
l’économie de l’Albera s’est orientée vers le
tourisme, tout en préservant un vignoble de
qualité. Cette “révolution” a entraîné une
progression exponentielle des constructions qui
a affecté les paysages du piémont.
TGV, éoliennes et autres thèmes d’actualité ont
été également abordés.
|
21 de març del 2003 a l’ajuntament de
Sureda
« Les mutacions econòmiques en els dos
vessants de l’Albera »
El periodista Josep Maria
Bernils, agregat a la premsa del Consell
Comarcal, va posar de manifest el fort
creixement de la xarxa de carreteres a la
Jonquera en detriment del pol ferroviari de
Portbou, víctima de la supressió de la duana
d’ençà 1993. Pel que fa als pobles del piemont,
s’aprofiten del desenvolupament de la vinya
(denominació Empordà – Costa Brava) i de
l’expansió del cultiu de l’oliu.
Després d’haver fet un repàs de les grans
mutacions a través de la història, el periodista
Bernard Rieu, va mostrar com, a la segona meitat
del segle XX, l’economia de l’Albera s’ha
orientat cap al turisme sense negligir la
preservació d’una vinya de qualitat. Aquesta
“revolució” ha implicat una progressió
exponencial de les construccions que han afectat
els paisatges del piemont. TGV, molins de vent i
altres temes d’actualitat, també van ser
tractats.
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
24 Janvier 2003 à 18h30 à Banyuls-sur-Mer
« Protection et gestion de l’espace dans l’Albera »
Bartomeu Borràs, directeur du Paratge Natural de
l’Albera a Espolla, a exposé la politique de
gestion de l’environnement mise en place par la
Generalitat, centrée autour des Parcs naturels,
zones de protection, de conservation et de
promotion.
Daniel Bourgouin, représentant le ministère de
l’Agriculture et de la Forêt à Perpignan s’est
surtout attaché à expliquer la politique de
protection contre les incendies par des actions
convergentes d’exploitation de la forêt, de
débroussaillage et de développement de
l’élevage.
|
24 de gener del 2003 a Banyuls de la
Marenda
« Protecció i gestió de l’espai a l’Albera »
Bartomeu Borràs, director del
Paratge Natural de l’Albera a Espolla, va
presentar la política de gestió del medi
ambient, que ha establert la Generalitat entorn
dels Parcs Naturals, zones de protecció, de
conservació i de promoció.
Daniel Bourgouin, representant del ministeri de
l’Agricultura a Perpinyà, va explicar
concretament la política de protecció contra els
incendis gràcies a diferents accions d’explotació
del bosc, de neteja i de desenvolupament de la
ramaderia.
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
29 novembre 2002 à 18h30 à St Genis des
Fontaines :
« 50 ans de recherches mégalithiques dans l’Albera »,
Josep Tarrús, conservateur du musée de Banyoles
a fait l’historique de la recherche au sud du
massif, des travaux de Pere Bosch i Grimpera et
de Lluís Pericot, à ceux qu’il a lui-même dirigé
depuis 1980.
Jean Abelanet, ancien conservateur du musée de
Tautavel, a présenté les fouilles et les travaux
de restaurations qu’il a menés sur les dolmens
du versant nord. Au total, c’est un bilan
impressionnant, riche de plus de 130 monuments,
menhirs, dolmens et roches gravées, que les deux
conférenciers ont dressé et illustré de
nombreuses photos .
|
29 de novembre del 2002 a 18h30 a Sant
Genís de Fontanes :
« 50 anys de recerques megalítiques a l’Albera »
Josep Tarrús, conservador del museu de Banyoles,
va fer l’històric de la recerca al sud del
massís. Va presentar els treballs de Pere Bosch
i Grimpera i de Lluís Pericot, així com tots els
que ha dirigit aquests darrers 20 anys.
Joan Abelanet, antic conservador del museu de
Talteüll va presentar les excavacions i els
treballs de restauració que ha realitzat sobre
els dòlmens del vessant nord. Finalment es
tracta d’un balanç impressionant pels més de 130
monuments, menhirs, dòlmens i gravats rupestres,
que els dos conferenciants van exposar i
il·lustrar amb nombroses fotos.
|
|

|

|
|
|
|
|
|
|
|
|
|