Le Trophée Albera Viva                       /                       El trofeu Albera Viva

Jordi Barre

Né à Argelès-sur-Mer, Jordi, est l’une des plus célèbres voix catalanes. Il a porté haut et fort l’Albera à travers plusieurs chansons dont le fameux « Crec » du poète Joan Amade ou encore « Albera » du poète perthusien Joan Tocabens. Il les a fait résonner de Barcelona où il était aux côtés des pionniers de la « Nova Cançó », à Manchester,  l'Alguer, Paris (L'Olympia, Bercy).... et jusqu'au lointain Japon. Parcours florissant où Jordi a abordé avec succès les genres les plus divers, du théâtre musical, "Angelets de la Terra" et "Les Rois de Majorque", à la création symphonique avec la cantate O Món ; sans jamais oublier les chorales du Fanal Sant Vicens et de l'Estudiantina d'Ille-sur-Têt qu'il continue d'animer avec ferveur.

Une carrière riche à ce jour de plusieurs milliers de galas, de plus de 200 chansons, d'une vingtaine de disques et de multiples prestations à la télévision ; jalonnée de nombreuses distinctions parmi lesquelles "l'Ordre National du Mérite" et “ l’Ordre National des Palmes Académiques ” (France), et la "Creu de Sant Jordi" (Catalogne).

Nascut a Argelers, és una de les veus catalanes més cèlebres. Ha cantat sense por el nom de l'Albera en diverses cançons entre elles, el famós "Crec" del poeta Joan Amade, i "Albera" del poeta del Pertús Joan Tocabents. Les ha fet ressonar a Barcelona de la mà dels pioners de la Nova Cançó, a Manchester, a l'Alguer, a París (L'Olympia, Bercy)... i fins al llunyà Japó. Una carrera radiant, on Jordi ha abordat amb èxit els generes més diversos; des del teatre musical, com Angelets de la Terra i Els Reis de Mallorca, fins a la composició simfònica en la cantata O Món; sense oblidar les corals del Fanal Sant Vicens i l'Estudiantina d’Illa, que continua estimant intensament.

A dia d'avui, una carrera rica en milers de gales, en més de 200 cançons, en una vintena de discos i múltiples aparicions televisives. Ha acumulat nombroses distincions entre elles: "l'Ordre National du Mérite" i “ l’Ordre National des Palmes Académiques ” (a França), i la "Creu de Sant Jordi”.

Maguy Bonnet

Après une vie d’humaniste au service des handicapés, Maguy s’installe à Montesquieu-des-Albères. Là, ce goût des autres qui l’a toujours guidé, la conduit naturellement à manifester son intérêt pour le patrimoine culturel de sa commune. C’est ainsi qu’elle entreprit toutes les démarches pour faire classer l’église Saint Saturnin à l’inventaire supplémentaire des Monuments Historiques. Ce coup de maître ne resta pas sans suite. Le château, alors confiné à un rôle de dépotoir, lui fit un clin d’œil…, salvateur… C’est ainsi que Maguy créa « L’Association de Défense, Recherche et mise en valeur du Patrimoine Catalan ». Avec sa fougue et sa ténacité légendaires, elle souleva ciel et terre pour « son » château, et entreprit sa restauration avec la complicité des jeunes de l’association « Rempart », au cours des stages d’été qu’elle anima pendant des années. Enfin, avec le concours de la municipalité, elle dota Montesquieu d’un musée où elle apporta les fruits de ses nombreuses découvertes. Maguy nous a quittés le 30 mars 2007 à 94 ans.

Després d'una vida d´humanista al servei dels discapacitats, Maguy es va instal·lar a Montesquiu d’Albera. On aquest afany d’ajudar als altres que sempre l'ha guiat, la conduí a manifestar el seu interès pel patrimoni cultural del municipi. Fou així com s’inicià el procés per classificar l'església de Sant Saturnin a l'inventari suplementari dels Monuments Històrics. Però aquest no va ser l'únic toc de gràcia. El castell, fins aleshores destinat a un rol de dipòsit, li va fer l'ullet..., Fou així que Maguy creà “L'Association de Défense, Recherche et mise en valeur du Patrimoine Catalan"(associació de defensa, recerca i revalorització del patrimoni català). Amb l’ímpetu i tenacitat que la caracteritzen, ella remogué cel i terra pel "seu" castell, i n’inicià la restauració, amb l'ajuda dels joves del l'associació “Rempart”, durant els camps d'estiu que ella mateixa organitzar durant molts anys. Finalment a través d'un concurs municipal, pogué dotar Montesquiu d'un museu on aportà els fruits de nombroses descobertes. Maguy ens va deixar el Març del 2007 a l'edat de 94 anys.

Sebastià Delclós (Pitruc)

Aquest agent del Medi Ambient, conegut amb el pseudònim de "Pitruc", ha dedicat gran part de la seva vida a la protecció i la promoció de l'Albera, primer com a director del Paratge natural de l'Albera, i més endavant des de les associacions Salvem l'Empordà, Amics de l’Albera i del cap de Creus, i GESEART. La seva intervenció principalment en el camp de la restauració d'esglésies romaniques, i després en la senyalització i el manteniment dels camins per fer senderisme, va continuar amb les excavacions arqueològiques i la restauració de megàlits amb els companys de GESEART. La seva tasca s’amplia amb les publicacions de divulgació: Guia del romànic de l’Alt l'Empordà (1975) i 30 edificis religiosos romànics de l’Albera (2002). Pitruc va dirigir, la part empordanesa de la primera guia transfornterera de senderisme pedestre realitzada en col·laboració amb els membres de l'associació Albera Viva del versant rossellonès de l'Albera l’any 2000. I des de fa 15 anys, col·labora amb aquests mateixos col·legues en l’organització de les sortides mensuals transfrontereres del versant sud del massís.

Directeur de Recherche honoraire du CNRS, ce scientifique de renommée internationale pour ses travaux sur les acariens Oribates de la Massane, est à l’origine de la création de la Réserve naturelle de la Massane (1973) qu’il a dirigée pendant de longues années. Aujourd’hui Président d’honneur de l’association des Amis de la Massane, cet homme de conviction, ardent défenseur des milieux naturels poursuit son combat pour que la nature soit respectée. Il est membre du Conseil National de la Protection de la Nature, la plus haute instance dans ce domaine au niveau de l’Etat français, et est Président du Comité de Conservation de la Nature des Pyrénées-Orientales.

Director de Recerca honorari del CNRS (centre nacional francès de recerca científica), aquest científic de renom internacional gràcies a l’estudi dels àcars Oribates de la Massana, és l’impulsor de la creació de la Reserva Natural de la Massana (1973) que ell mateix ha dirigit durant molts anys. Avui dia, és el president d'honor de l'associació dels Amis de la Massane, aquest home de conviccions és un ardent defensor dels paratges naturals, i continua la seva lluita per fer respectar la natura. És membre del Consell Nacional francès de Protecció de la Natura, la instància més alta d'aquest camp a nivell estatal, i és president del Comitè de Conservació de la Natura dels Pirineus Orientals.

Diades 2007

Cet éminent historien, spécialiste de l’art roman s’est consacré à l’étude et à la protection du patrimoine historique, artistique et culturel de l’Empordà, mais aussi du Roussillon. Il est Académicien Correspondant de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, membre de la Fondation Josep Pla, le grand écrivain ampourdanais qui fut son ami, membre du Patronat de Sant Quirze de Colera…

Il collabore à plusieurs revues comme les Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos ou la Revista de Girona…, ainsi qu’à de nombreux livres comme, entre autres « Llançà a l’epoca medieval », « Peratallada », « L’art religiós de Palafrugell », « el llibre de Sant Silvestre »…, et aux prestigieuses encyclopédies « La Catalunya Romànica », « La Gran Geografia Comarcal de Catalunya ». Il est aussi l’auteur d’un guide sur le monastère de Sant Pere de Rodes. Mais son œuvre de référence reste à ce jour son étude remarquable sur « l’Achitecture médiévale de l’Empordà », en 3 volumes publiés entre 1978 et 1981 qui embrassent toutes les chapelles, mas, châteaux et autres édifices du sud de l’Albera.

  Aquest eminent historiador, especialista en l’art romànic s’ha dedicat a l’estudi i a la protecció del patrimoni històric, artístic i cultural de l’Empordà i també del Rosselló. És membre acadèmic a la Real Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, membre de la Fundació Josep Pla, el gran escriptor empordanès, de qui era gran amic, membre del Patronat de Sant Quirze de Colera...

Col·labora en diverses revistes com el Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos o la Revista de Girona..., així com en nombrosos llibres, com ara Llançà a l’època medieval, Peratallada, l’art religiós a Palagurgell, el llibre de Sant Silvestre... i en prestigioses enciclopèdies com La Catalunya Romànic i, La Gran Geografia Comarcal de Catalunya.  És l'autor de la guia del Monestir de Sant Pere de Rodes. Però la seva obra de referència és encara avui dia l'estudi remarcable de l'Arquitectura medieval de l'Empordà, en 3 volums publicats entre 1978 i 1981, que detalla totes les capelles, masos, castells i altres edificis del sud de l’Albera.

Diades 2008

Ce passionné de culture catalane fonde en 1968 les éditions et la revue Massana qu’il anime depuis 40 ans. C’est avec ténacité et énergie qu’il a réussi à mobiliser historiens, scientifiques ou simples témoins de la vie quotidienne de notre Albera, les invitant à coopérer à cette œuvre majeure de divulgation du savoir. Curieux de tout, d’histoire bien sûr, mais aussi d’ethnologie, d’environnement et en bon épicurien de gastronomie, il projette ses investigations dans de nombreux domaines avec toujours le souci du partage. C’est ainsi qu’il crée à Argelès, la Casa de les Alberes, musée d’artisanat et des traditions catalanes, où il rassemble une collection sans équivalent d’objets domestiques, d’outils agricoles et artisanaux témoins d’un passé révolu pour le faire découvrir aux jeunes générations. Il ne se contente pas de cette noble collecte, mais prend lui-même la plume à travers de multiples articles, communications et ouvrages, sur l’histoire d’Argelès ou encore ces Portraits de vignerons de l’Albera tracés avec tout l’amour du « sang de la terre ».

Aquest apassionat de la cultura catalana fundà en 1968 les edicions de la revista Massana que es publica des de fa 40 anys. Gràcies a la seva tenacitat i la seva energia, ha aconseguit mobilitzar historiadors, científics o simples testimonis de la vida quotidiana de l’Albera, convidant-los a cooperar en aquesta obra mestra de divulgació del saber. Encuriosit per tot, per l’història, ben segur, però també per l’etnologia, pel medi ambient, i per la gastronomia, projecta les seves investigacions en molts dominis sempre amb ganes de compartir-los. És així com va crear a Argelers la Casa de les Alberes, museu d’artesania i de tradicions catalanes, que recull una col·lecció sense precedents d’objectes domèstics, utensilis agrícoles i artesanals, testimonis d’un passat  per fer-lo descobrir a les noves generacions. No conformant-se amb això, ell mateix escriu, ploma en mà, múltiples articles, comunicats i obres amb l’història d'Argelers i també els Portraits de vignerons de l'Albère, retrats dels viticultors dibuixats amb tot l'amor de la “sang de la terra”.

Diades 2009

Ce préhistorien, aujourd’hui conservateur du musée archéologique de Banyoles,  s’inscrit parmi les grands de l’archéologie catalane. Voilà plus de 30 ans que ce spécialiste des périodes néolithiques et chalcolithiques consacre tout son temps à scruter le sol de la Catalogne et de l’Albera en particulier.

Le bilan de ses recherches menées avec le concours du Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l’Arquitectura Rural i Tradicional (GESEART) est impressionnant : des 67 mégalithes connus dans la zone Albera / serra de Rodes / cap de Creus en 1978, nous en comptons plus de 130 aujourd’hui et plus de 450 roches gravées.

J Tarrús a publié ses travaux à travers de nombreuses communications dans des revues scientifiques. Il en a livré une magistrale synthèse dans son livre : « Poblats, dòlmens i menhirs, els grups megalítics de l’Albera, serra de Rodes i cap de Creus », qui n’est autre que la publication de sa thèse de doctorat soutenue avec brio à l’université de Barcelona en 1999. Cet ouvrage essentiel s’est imposé comme la véritable bible du mégalithisme de notre territoire.

J Tarrús ne s’est pas limité à chercher et à restituer le fruit de ses découvertes, il a aussi entrepris, avec le GESEART, un immense chantier de restauration de ces monuments et des habitats comme celui de Ca n’Isaach à Palau-saverdera.

Aquest prehistoriador, avui dia conservador del museu d’arqueologia de Banyoles, és una celebritat en l’arqueologia catalana. Fa més de 30 anys que aquest especialista dels períodes neolític i calcolític dedica tot el seu temps a furgar els sòls de Catalunya i de l'Albera en particular.

Els resultats de les investigacions realitzades amb l’ajuda del Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l’Arquitectura Rural i Tradicional (GESEART) és impressionant: dels 67 megàlits coneguts en la zona de l’Albera, serra de Rodes i cap de Creus el 1978, avui dia podem comptar més de 130 megàlits i al voltant d’unes 450 roques amb gravats.

J Tarrús ha publicat les seves investigacions en nombroses revistes de difusió científica. I ha elaborat una magistral síntesis recollida en el seu llibre: Poblats, dòlmens i menhirs, els grups megalítics de l’Albera, serra de Rodes i cap de Creus, aquesta no és altre que la publicació del la seva tesis doctoral, aprovada amb escreix, a la universitat de Barcelona el 1999. Aquesta obra essencial s’imposa com a veritable Biblia del megalitisme del nostre territori.

J Tarrús no s’ha limitat a estudiar i restituir el fruit de les seves descobertes, també ha iniciat, amb GESEART, la restauració de monuments i d’hàbitats com el cas de Ca n'Isaach a Palau-saverdera.

Jacques Centelles

Diades 2010

Avec Jacques Centelles nous voulons mettre en exergue la troisième face de notre massif : son versant marin. A peine sorti de l’enfance, ce banyulenc embarque comme mousse sur une barque catalane et au contact des anciens s’initie, de 1948 à 1954, aux techniques de pêche. Puis il entre au CNRS comme marin-océanologue, à Banyuls, au laboratoire Arago de 1955 à 1989.

Il a publié plusieurs ouvrages de référence. En 1979 (vendu à plus de 7000 exemplaires) « Les Dedans de la mer », nomenclature illustrée de la faune méditerranéenne. En 1981 « De la Méditerranée aux étangs et marécages », en 1982 un manuel de formation des marins océanologues (co-auteur), en 1983 « Le livre de la pêche » (co-auteur), en 1995 : « la Méditerranée au travers des temps », en 2001 un CD-ROM, « Méditerranée découverte interactive » et en 2006, une  réédition en version colorisée du fameux « Dedans de la mer ».

En 1984, avec trois amis, il fonde l’ASAME (l’Association des Amis de la Mer), avec pour objectif : l’observation des pêches et du comportement des espèces marines et la protection des ressources aquatiques. L’année suivante, il est l’artisan du jumelage de l’ASAME  avec l’A.G.A.M (l’Associació Gironina d’Amics de la Mar).

Fruit de cette démarche transfrontalière est née la revue bilingue Exocetus Volitans, qui fête cette année ses 25 ans d’existence.

Amb Jacques Centelles, volem posar en relleu la tercera cara del nostre massís de l’Albera : el seu vessant marítim. Tan punt va sortir de la infància, aquest banyulenc va embarcar com a grumet sobre una barca catalana i, pel contacte amb els professionals, es va iniciar del 1948 al 1954 en les tècniques de pesca.

Després, ingressa al CNRS (Centre Nacional de la Recerca Científica) com a mariner – oceanòleg al Laboratori Arago de Banyuls de la Marenda de 1955 a 1989.

Té publicades diverses obres de referència . El 1979 « Les Dedans de la mer  » venut a més de 7.000 exemplars, una nomenclatura il.lustrada de la fauna de la Mediterrània. El 1981 « De la Méditerranée aux étangs et marécages » el 1982 un manual de formació dels mariners – oceanòlegs. El 1995 « la Méditerranée au travers des temps », el 2001 un CD – ROM « Méditerranée, découverte interactive » i el 2006 una reedició en colors del famós « Dedans de la mer ».

El 1983, amb tres amics, funda l’ASAME (Associació dels Amics de la Mar) amb l’objectiu d’observar la pesca, el comportament de les espècies marines i la protecció dels recursos aquàtics. L’any següent és l’artífex de l’agermanament de l’ASAME amb l’AGAM (Associació Gironina d’Amics de la Mar). Fruit d’aquesta iniciativa transfronterera va nèixer la revista bilingüe « Exocetus Volitans, » que celebra enguany els seus 25 anys d’existència.